Seminari 10-12-09

Avui a seminari ens han passat una autoavaluació que haurem de fer del seminari que ja acabem. Serà una pràctica molt freqüent al llarg de la nostra carrera. Hem d'aprendre a avaluar i molt més important hem d'aprendre dels nostres errors i fer autocrítica, ens queden moltes coses per millorar, per això estem aquí, per aprendre.
Després cadascú de nosaltres ha portat una notícia dels diaris que ha trobat prou interessant. la veritat que hem tingut un ventall molt ampli de notícies, s'ha de tenir punts de vista diversos d'una mateixa informació i sobre tot molta informació diferent.
Per exemple la Sílvia ens ha parlat que les universitats públiques reclamen una sèrie de quantitats econòmiques al govern que els deuen. Hem parlat de la funció dels impostos que paguem. Un tema que a vegades no ens adonem que costa una radiografia, una intervenció quirúrgica, l'educació de totes les persones. Creiem que els hospitals, col·legis, universitats, etc han d'estar i ja està.
Mireia ens comentava que hauran portàtils per dos cents instituts. Catalunya està al capdavant de les diferents autonomies en noves tecnologies. La nova era del web 2.0 està aquí i és una realitat. Però encara cueja la manera de fer i d'estudiar de tota la vida. D'entrada tot el que és nou sempre ens consta una mica d'acceptar i fer-los nostre el dia a dia. Parlàvem per exemple l'us d'enciclopèdies físiques o virtuals. No és qüestió de dir si una o altra és millor, per sort tenim l'oportunitat de poder treballar amb dos sistemes diferents, hem de ser prou espavilats i treure el màxim profit d'això. Les noves tecnologies avancen i no ens hem de quedar enrederits.
L'Anna i l'Elena ens han portat dos notícies semblants les vacances del mes de Febrer. Ha quedat clar que les actuals vacances d'estiu són massa llargues i no aporten cap benefici als estudiants. Actualment al món laboral no està contemplat fer-hi vacances al febrer, veurem com ho faran les famílies per solucionar el tema, bàsicament són els pares qui tenen els problemes. Potser es podria fer com està actualment però el mes de Juliol que segui obligatori fer activitats diferents, però al col·legi, no tant lectives i més lúdiques. Difícil solució per aquest tema.
La Natàlia ens ha parlat de les aules que hi han per als nouvinguts per poder fer-los començar amb un grup que puguin aprendre alguna cosa, no només passar les hores sense entendre res. Passar una temporada amb una educació més personalitzada.
Esther ens ha comentat com Espanya suspèn tots els objectius que en matèria d'educació marca la Comunitat Europea. Els alts índex d'abandonament d'estudis que hi ha actualment i com molts joves i no tant joves llegeixen però no entenen allò que han llegit. Comentàvem que "Espanya somos un país de pandereta ". Trist però cert.
Anna explicava que l'etapa de 0-3 anys l'educació emocional determinarà l'èxit futur del infant. Un nen amb bona autoestima te més possibilitats de triomf al llarg de la seva vida. Hem d'acceptar i creure que les llars d'infants poden ser i són molt bones educadores.
La Raquel ens ha explicat, indignada, com volen aprovar que fent un FP de Grau Mig puguis tenir accés a fer un Batxillerat d'una any només en comptes dels dos actuals. Aquesta notícia aniria lligada al fet que també estem a la cua de universitaris. Baixen el nivell per què a una estadística sorti que en un futur pugen els universitaris. Canvien qualitat per quantitat.
La Mireia ens parlava de com es vol fer que els directors dels col·legis tinguin més autoritat per poder sancionar las mestres i poder una tria dels docents que volen als seus claustres. Aquests directors hauran d'estar formats per aquestes tasques. Sempre que sigui per millorar el nivell dels professors pot ser una mesura encertada. No per aprovar una oposició ja no has de millorar i formar-te.
I jo he parlat de com els pares d'homosexuals demanen que es formin als professors sobre aquest delicat tema,aquí podeu llegir la notícia sencera. Parlem que tots som molt tolerants i veiem que un de cada quatre escolars pensa que l'homosexualitat és una malaltia. Aquesta és la trista realitat i com futurs educadors hem de lluitar i formar per la igualtat, el respecte i la tolerància.
Amb aquesta pràctica a seminari hem vist com d'una mateixa informació , dintre d'un grup reduït sortien diferents punts de vista i dels quals podien parlar i reflexionar i per què no canviar el nostre parer.

Seminari 3-12-09

Aquest dia a seminari vam fer el col·loqui sobre les pel·lícules Billy Elliot , sobre aquesta podeu veure la meva entrada anterior Cinefòrum Billy Elliot i Àgora.
D'entrada veiem que es fa una dura crítica al cristianisme, fet que Alejandro Amenábar nega a les entrevistes. Els presenta com una cultura ruda, violenta, dominadora i sobretot sense un dels béns més apreciats dels ateus, la biblioteca o el que vol representar, la cultura.
Més enllà d'aquestes afirmacions el fet que ens ha portat a veure la pel·lícula seria un altre. Parlaríem del domini que te la paraula o el discurs per poder guiar a la gent cap on volem. Es poden veure diferents seqüències on només una persona amb el seu discurs guia i fa que el grup actuï de la manera que desitja. Moltes vegades amb venjança i agressivitat. Vam parlar de com Hipatia no creia en déus sinó en la igualtat, ho demostrava fent les classes per alumnes de diferents ideologies i alguns moments participava l'esclau Davo. Es tractaria de una de les primeres feministes i que van matar per això. També s'ha de reconèixer la bona qualitat que te aquesta pel·licula, parlem d'una superproducció, amb imatges molt curioses com la que ens dona GoogleEarth. Diferent.
Ens deixa molt i molt clar com durant el transcurs de la història sempre ha estat la lluita pel poder una de les amenaces més gran per tota la humanitat.

Seminari 1-12-09

L'altre dia a seminari ja em va tocar a mi explicar el conte," El patufet ". He de reconèixer que ja tenia ganes, portava alguns dies pensant com ho faria i estava un mica neguitós, volia fer-ho ja !
He passat nervis, això està clar. Per molt que practiquis una vegada que estàs allà és diferent. També s'ha de dir que totes les meves companyes m'han ajudat molt cantant amb mi "...patin patan patum ....." que hauria estat de mi si alhora de cantar no ho haguessin fet ?
He fet servir unes làmines de dibuixos que m'han acompanyat molt bé, el conte el portava assajat però allà potser vaig fer una nova versió ....el nervis. Torno a dir que quan veus que les teves companyes t'ajuden és més fàcil, també les veies i semblava que els agradava, això t'ajuda a continuar.
Amb els nens tot serà més fàcil, només hem de triar un bon conte o sino fer-ho nosaltres bonic i agradable per ells, sembla poca feina veritat ?
M'ha agradat explicar el conte i més encara veure que el que feia agradava a la gent, en aquest cas les companyes de seminari.
Després vam fer les presentacions de la setmana de activitats i una petita explicació dels llocs que cada grup van anar a visitar per lliure, Cosmocaixa, una ludoteca, biblioteques ....
En general ha estat una setmana bastant agradable, al principi teníem molts nervis pel tema de treballs a entregar, però potser després no ha estat tant dura.
A les presentacions han sortir les paraules : companyerisme, superació, emoció, no sé si quan la van preparar pensaven així, hem coincidit quasi tots en això.
A mi personalment m'han agradat totes les activitats.
Les cordes ja havia estat amb la família, ara ho he vist més des del punt de vista de company, no com a pare. El MNAC ho desconeixia i m'ha fet veure com podem gaudir dels museus. Amb la nostra visita a la biblioteca he vist l'interior d'una biblioteca i les activitats que fan. La visita a la fundació Joan XXIII , m'ha donat la tranquil·litat que les TIC's existeixen fora del blog i que es comencen a fer servir, encara que a poc a poc. L'Auditori va ser la cirereta al pastís, malament l'explicació del principi però va quedar en no res amb el concert.
Una setmana diferent.
Podeu mirar la presentació de l'Elena Juncà, Raquel Fernández i jo mateix

Setmana

View more presentations from franciscocp1.

Cinefòrum Billy Elliot

CINEFÒRUM BILLY ELLIOT

Seminari 12 de Novembre

Avui la Mireia ha començat explicant-nos el conte de Una nit de Nadal màgica. Malgrat que ho ha llegit, ha estat força bé, ha fet una bona entonació i sempre intentava mirar a la gent,no només llegir el paper. Aquest és un conte que no coneixia i sempre s'agraeix escoltar contes nous.
Tot seguit ha estat l'Elena que ens ha explicat El lleó i el ratolí. S'ajudat amb titelles, que com havien dit en altres seminaris, és una bona opció per poder compartir els nervis i que elles t'ajudin amb la teva intervenció. Potser aquest conte es podria haver millorat fen unes veus diferents per cada animal o ja que tenim titelles fer-las anar més, que participin a la nostra història, no només mostrar-les. Els mestres d'educació infantil hem de ser molt expressius, sense caure en ser pallassos, som educadors.
Encara passem molts nervis als contes, anem massa ràpids per acabar. Hem de gaudir amb el conte i no ho fem.
Això que fem amb els contes, entre nosaltres que som tots iguals, companys, hauríem d'aprofitar-ho com banc de proves per més endavant. Quan estiguem davant d'una reunió de pares segur que encara passarem més nervis. Hem d'estar segurs de nosaltres, ser sincers i amb molta confiança que podem fer les coses bé.
Hem comentat moments de la pel·lícula Billy Elliot que vam veure dimarts a la classe de seminari.
L'amic gay, és un personatge molt proper i amb un sentit de l'amistat molt marcat, com es veu quan fa l'estrena, sempre ha estat al costat del Billy. El moment que marxa Billy a l'acadèmia, el petó que el fa demostra el reconeixement a l'amistat.
La fredor que mostra la família, potser per ser d'una determinada zona, aquest cas Escòcia. Encara que crec que seria més pel buit deixat per la pèrdua de la mare, la persona que feia està unida la família.
Com a pare hi han molts moments a la pel·lícula que et fan reflexionar : la pèrdua de la parella, com afecta a tots d'una o d'altre manera, les coses que deixes de fer per els teus fills, molts moments per veure'ls amb ulls de pare.
La reflexió des d'un punt de vista d'educació física la farem més endavant, una vegada llegit els apunts de la Sara Figueres.

Seminari 5 de Novembre

Avui la Sonia ho ha fet molt bé explicant el seu conte La llegenda de Sant Jordi. Ha portat dibuixos, titelles i ninots per representar-la, això ha fet que no hagi patit tants nervis o potser els ha compartit amb el titella. Ha marcat bastant bé les veus del cavaller i la princesa. Ha estat dels millors contes explicats fins ara.
Hem comentat els articles sobre el soroll. Veiem que tot el sistema de l'oïda estat molt protegit, la naturalesa és sàvia i sap que és important pel nostre cos. Som nosaltres amb tota la contaminació acústica que ens envolta i que creem, els quals estem fent-nos malbé l'oïda. Estem tant acostumats a viure envoltats de sorolls que tindríem que fer , com futurs mestres que serem, una reflexió de quina escola volem, educarem valorant el silenci ? Donarem importància a crear una societat neta de contaminació acústica ? Estem acostomats però ens podem desacostumar.
Estar demostrat que viure en espais sorollosos no només perjudica l'oïda, cosa que amb l'edat és normal que ens passi, sinó que també patim estrès.
Tot va lligat amb la cultura, a França per exemple comencen a prohibir aparells musicals que sobrepassin determinats nivells de decibels. Tots els països nòrdics són més respectuosos amb el soroll, si ells ho fan, per què no ho fem nosaltres també ?
Com última cosa ens han donat el calendari de la setmana especial amb moltes activitats per fer. Ara de moment la veiem amb molt treball per fer i potser no veiem la part positiva. Esperem que hi sigui.

Seminari 3 de Novembre

Ahir seminari ho vam fer a un altre aula, aquesta tenia ordinador.
Al principi, conte com cada dia. Mireia ens explicà "La llebre i la tortuga", una versió diferent a la que jo coneixia. Seguim amb els nervis i ja veurem si aconseguim deixar-los enrere. Bonic conte, però hem de viure l'experiència de fer gaudir a uns nens amb l'historia que els proposem. Crec que de moment només Raquel amb la seva versió del tauró amb les dents brutes, ho ha aconseguit. No és el mateix explicar contes a adults que fer-ho a nens, la prova està que moltes de les meves companyes son professores i segur que els seus nens gaudeixen amb els contes que els expliquen, cosa que de moment nosaltres i sobretot la persona que ho explica, ara mateix no fa a seminari.
Després cadascun va mostrar el seu blog. Tothom dèiem que faltaven coses i que es podria millorar, aquesta classe de TIC fa molt de respecte. Però també vam coincidir a dir que al principi ens angoixava molt i que ara ja comença a agradar. Queda clar que les possibilitats d'aprendre, ensenyar i compartir que ofereixen els blogs son immenses i que que poc a poc anem coneixent.

Seminari 29 d'Octubre

Avui no hem començat com cada dia, s'han de crear rutines però també trencar-les quan surt una oportunitat propicia. "Si avui neva, sortim a jugar amb la neu, no sabrem quan tornarà a nevar".
Havia una exposició feta pels companys de tercer que la Reina, molt oportunament, ens ha portat a veure-la. Eren diferents situacions viscudes pels nens i que els professors s'havien encarregat de fotografiar i argumentar, els nens al pati davant d'un arbre amb un forat, un nen jugant amb la seva ombra, nens jugant a planxar, estendre la roba, un nen davant d'un mirall...
Com futurs mestres hem d'aprendre a mirar les coses més enllà, analitzar o intentar-ho per què aquella situació, per què aquella cara... Van ser unes imatges molt boniques i molt properes , tot i que a vegades no ens adonem del que tenim al davant i potser deixem escapar.
Les imatges on sortien els pares amb els fills i els seus companys de classe, potser a una excursió, potser a un aula de música, van ser de les que més van agradar-me, per properes amb els meus fills, encara que totes tenien alguna cosa d'especial i bonic.
En acabar la Sílvia va explicar-nos el conte de La caputxeta vermella, va passar molts nervis. S'ha de dir que no era el que s'havia preparat ja que l'altre van explicar-lo el dia anterior. Continuem sense posar-nos a la situació que estem davant de nens i viure i gaudir amb ells del conte. És difícil, però segur serà més complicat quan fem les pràctiques i a sobre ens avaluïn.
Després el debat. El meu grup defensàvem l'opció de no portar uniforme. Vam donar prou arguments per poder convèncer l'altre part que és millor educar per l'igualtat i no obligar a ningú a portar cap uniforme que no aconseguirà aquest propòsit. Hem d'educar no imposar.
Un debat si tu hi creus amb el tema que defenses és molt més fàcil d'argumentar i defensar.
Ha estat molt bé aquesta pràctica i ens servirà pel debat que farem, aquest segur més complicat, a comunicació.

Seminari 27 d'Octubre

En aquest cas vam començar explicant dos contes , van ser Rínxols d'or explicat per la Bea i els Tres porquets fet per l'Esther. No ens creiem que podem explicar un conte bé , tenim massa vergonya i por a fer-ho malament. Els contes que s'han de posar diferents veus no acabem de posar-las. Això com tot serà qüestió de practicar.
Desprès la Reina ens va fer un exercici sonor, escombra cap a casa. Va demanar-nos les claus a cadascun de nosaltres i les amagava sota la taula fent-las sonar. Havíem de saber quines eren les nostres pel soroll que feien. Interessant proposta per reconèixer sons familiars, quasi tothom va fer-ho bé.
El següent dia s'havia de fer un debat i vam triar el tema, portar o no uniforme a col·legi. Es van crear dos grups i tenien que preparar i argumentar el tema per intentar guanyar el debat. Serà una pràctica del debat que haurem de fer a comunicació.
També va entregar els treballs del llibre "Educació i vida quotidiana". Era un primer treball i ens va marcar cap on s'havia de millorar. En el meu cas bastant.

Seminari

Ahir al seminari vam començar amb el conte de La rateta presumida , explicat per Maria Rodriguez.Bonic conte i amb un final diferent al que coneixem la majoria....el gat que es casa amb la rateta no se la menja , és vegetarià !!!!!
Després continuàvem amb el comentari del llibre Educació i vida quotidiana de l'Eulàlia Bosch.
Ens a agradat el llibre a quasi tots , trobem per exemple que hi han moltes , potser masses cites, però en general agrada.Cadascú explicava les dos històries que havia comentat i els motius.
Jo personalment vaig fer referència a "Protecció i autonomia" i "Metge o actor".

Contes i fracassos escolars

Al seminari del dia 6 d´Octubre vam començar a explicar contes.Uff sembla fàcil però no ho és , has de tenir pràctica, com tot.És important fer canvis al to de veu, així podrem captar l´atenció dels menuts, no explicar contes massa llargs, intentar fer servir elements exteriors que ens ajudin , música, titelles..
Tot i això segur que ens posarem nerviosos.Podem fer una bona respiració , asseure´ns amb una posició còmoda, tocant amb els peus a terra com si fos el nostre ancoratge, aquestes coses ens poden ajudar a fer-ho millor.Segur que n´aprendrem més.
També es va comentar l´article de Celeste López , "El fracaso escolar viene de casa", publicat a La Vanguardia el dia 23 de Setembre de 2009.
Només llegint el titular jo dic que no, una vegada llegit veus que explica una altra cosa.Ens diu que a casa la figura de la mare te més pes que la del pare.És una realitat a la majoria d´hogars , molt al meu pesar.També comenta que famílies amb més estudis baixa el nivell de fracassos.Ajuda i molt l´ambient que hi hagi a casa, llibres , buscar coses a internet , cultura.
D´altra part tinc clar que per la bona educació dels meus fills s´ha de crear un triangle que no es pot trencar, format per : Escola-fills-pares, molt important anar tots a una.
Si fracassa algú, fracassa el meu fill.