dijous, 12 de novembre del 2009

Seminari 12 de Novembre

Avui la Mireia ha començat explicant-nos el conte de Una nit de Nadal màgica. Malgrat que ho ha llegit, ha estat força bé, ha fet una bona entonació i sempre intentava mirar a la gent,no només llegir el paper. Aquest és un conte que no coneixia i sempre s'agraeix escoltar contes nous.
Tot seguit ha estat l'Elena que ens ha explicat El lleó i el ratolí. S'ajudat amb titelles, que com havien dit en altres seminaris, és una bona opció per poder compartir els nervis i que elles t'ajudin amb la teva intervenció. Potser aquest conte es podria haver millorat fen unes veus diferents per cada animal o ja que tenim titelles fer-las anar més, que participin a la nostra història, no només mostrar-les. Els mestres d'educació infantil hem de ser molt expressius, sense caure en ser pallassos, som educadors.
Encara passem molts nervis als contes, anem massa ràpids per acabar. Hem de gaudir amb el conte i no ho fem.
Això que fem amb els contes, entre nosaltres que som tots iguals, companys, hauríem d'aprofitar-ho com banc de proves per més endavant. Quan estiguem davant d'una reunió de pares segur que encara passarem més nervis. Hem d'estar segurs de nosaltres, ser sincers i amb molta confiança que podem fer les coses bé.
Hem comentat moments de la pel·lícula Billy Elliot que vam veure dimarts a la classe de seminari.
L'amic gay, és un personatge molt proper i amb un sentit de l'amistat molt marcat, com es veu quan fa l'estrena, sempre ha estat al costat del Billy. El moment que marxa Billy a l'acadèmia, el petó que el fa demostra el reconeixement a l'amistat.
La fredor que mostra la família, potser per ser d'una determinada zona, aquest cas Escòcia. Encara que crec que seria més pel buit deixat per la pèrdua de la mare, la persona que feia està unida la família.
Com a pare hi han molts moments a la pel·lícula que et fan reflexionar : la pèrdua de la parella, com afecta a tots d'una o d'altre manera, les coses que deixes de fer per els teus fills, molts moments per veure'ls amb ulls de pare.
La reflexió des d'un punt de vista d'educació física la farem més endavant, una vegada llegit els apunts de la Sara Figueres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada