Sobre el meu bloc

S'ha de reconèixer que el tema del blog ha anat de menys a més. A un principi tot era nou i a més a més ho havies de fer de manera obligatòria, ens pujàvem per les parets. El temps passava i nosaltres apreníem, la feina ja no era tant feixuga i començàvem a fer activitats que ja ens agradàvem prou, Youtube, Audacity, tractament d'imatges, diferents coses que nosaltres trobàvem utilitat per motius personals, no només perquè ho digués en Jordi Simón. La cosa millorava i també influïa que diferents persones et puguin dir que han vist el teu blog i els ha agradat força, recompensa.
De les diferents entrades que he fet m'agradaria destacar dos, dos perquè ens han dit de fer-ho així.
Una seria " Competències digitals dels mestres" , com ens mostra que no podem ignorar l'arribada de la web 2.0 , ens agradi o no serem futurs mestres de nens que hauran d'estudiar amb unes eines diferents a les que molts de nosaltres vam fer sevir, jo segur. De com per ser bons docents haurem d'estar en un constant reciclatge i no parar d'aprendre per ensenyar a aprendre, ja m'agrada.
L'altre seria la que vaig fer de Territori , aquesta no seria pel bon nivell de la pràctica realitzada, hi han moltes millor segur. Però a part que és sobre la meva estimada ciutat Badalona, seria sobre la reflexió que hem va guiar a fer aquesta pràctica: els treballs en grup. Estem finalitzant el primer trimestre i ja ens hem adonat que farem molts i molts treballs durant la nostra carrera en grup. Què important és poder treballar amb companys amb les mateixes inquietuds i maneres de fer semblants a les teves. Com ja vaig dir a la meva entrada, tots som bons però junt amb determinats companys encara som més bons. Però això també ens fa veure que ara potser podrem triar amb qui treballar, però al món laboral hi hauran vegades que no podrem fer-ho i el que és segur haurem de fer una bona feina igualment. Hem d'aprendre a treballar amb tothom.

Seminari 3 de Novembre

Ahir seminari ho vam fer a un altre aula, aquesta tenia ordinador.
Al principi, conte com cada dia. Mireia ens explicà "La llebre i la tortuga", una versió diferent a la que jo coneixia. Seguim amb els nervis i ja veurem si aconseguim deixar-los enrere. Bonic conte, però hem de viure l'experiència de fer gaudir a uns nens amb l'historia que els proposem. Crec que de moment només Raquel amb la seva versió del tauró amb les dents brutes, ho ha aconseguit. No és el mateix explicar contes a adults que fer-ho a nens, la prova està que moltes de les meves companyes son professores i segur que els seus nens gaudeixen amb els contes que els expliquen, cosa que de moment nosaltres i sobretot la persona que ho explica, ara mateix no fa a seminari.
Després cadascun va mostrar el seu blog. Tothom dèiem que faltaven coses i que es podria millorar, aquesta classe de TIC fa molt de respecte. Però també vam coincidir a dir que al principi ens angoixava molt i que ara ja comença a agradar. Queda clar que les possibilitats d'aprendre, ensenyar i compartir que ofereixen els blogs son immenses i que que poc a poc anem coneixent.

Acomiadat un professor per fer servir el blog....

Després de llegir l'article escrit per E.Azumendi al diari ElPais , el passat 01/10/2009 sobre l'acomiadament d'un professor per utilitzar el blog a classe fas cara de que m'he perdut ?No trobo lògic que per un costat estem intentant ,les notícies als diaris així ho deien , introduir els portàtils i les noves tecnologies al sistema d'estudi i per altre costat trobem notícies d'aquestes.
La notícia és esgarrifosa, segur que la direcció d'aquest col·legi tindria ganes de fer-lo fora i han pensat que al·legant aquest motiu tindrien prou.
Totalment en desacord amb aquest acomiadament i per el motiu encara més.
Al blog que fem a la pràctica de blogosfera ho citem i hi han més enllaços.