dimecres, 2 de desembre de 2009

Seminari 1-12-09

L'altre dia a seminari ja em va tocar a mi explicar el conte," El patufet ". He de reconèixer que ja tenia ganes, portava alguns dies pensant com ho faria i estava un mica neguitós, volia fer-ho ja !
He passat nervis, això està clar. Per molt que practiquis una vegada que estàs allà és diferent. També s'ha de dir que totes les meves companyes m'han ajudat molt cantant amb mi "...patin patan patum ....." que hauria estat de mi si alhora de cantar no ho haguessin fet ?
He fet servir unes làmines de dibuixos que m'han acompanyat molt bé, el conte el portava assajat però allà potser vaig fer una nova versió ....el nervis. Torno a dir que quan veus que les teves companyes t'ajuden és més fàcil, també les veies i semblava que els agradava, això t'ajuda a continuar.
Amb els nens tot serà més fàcil, només hem de triar un bon conte o sino fer-ho nosaltres bonic i agradable per ells, sembla poca feina veritat ?
M'ha agradat explicar el conte i més encara veure que el que feia agradava a la gent, en aquest cas les companyes de seminari.
Després vam fer les presentacions de la setmana de activitats i una petita explicació dels llocs que cada grup van anar a visitar per lliure, Cosmocaixa, una ludoteca, biblioteques ....
En general ha estat una setmana bastant agradable, al principi teníem molts nervis pel tema de treballs a entregar, però potser després no ha estat tant dura.
A les presentacions han sortir les paraules : companyerisme, superació, emoció, no sé si quan la van preparar pensaven així, hem coincidit quasi tots en això.
A mi personalment m'han agradat totes les activitats.
Les cordes ja havia estat amb la família, ara ho he vist més des del punt de vista de company, no com a pare. El MNAC ho desconeixia i m'ha fet veure com podem gaudir dels museus. Amb la nostra visita a la biblioteca he vist l'interior d'una biblioteca i les activitats que fan. La visita a la fundació Joan XXIII , m'ha donat la tranquil·litat que les TIC's existeixen fora del blog i que es comencen a fer servir, encara que a poc a poc. L'Auditori va ser la cirereta al pastís, malament l'explicació del principi però va quedar en no res amb el concert.
Una setmana diferent.
Podeu mirar la presentació de l'Elena Juncà, Raquel Fernández i jo mateix

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada