dilluns, 30 de novembre del 2009

Visita fundació Joan XXIII



El dijous 19 de Novembre, dintre de la setmana d'activitats, vam anar a visitar la fundació Joan XXIII. Està formada pel col·legi Joan XXIII i la fundació Ituarte. Com escola està plenament arrelada al barri i aquest és un punt molt important a tota la seva història i que s'encarreguen de mantenir viu en tot moment. Crea un vincle real entre les famílies i l'escola, sabent de la importància d'aquesta per la bona educació dels infants. Ténen molt clar que l'us de les TIC's ha ser des de ben petits i es creuen que som un més a la resta del món. En el powerpoint anterior, fet per l'escola, podem veure els valors i les característiques bàsiques d'aquesta.

La fundació Ituarte va ser creada on estava l'antiga piscina del col·legi, sembla una dada sense massa importància, però cal dir que en el seu moment en lloc d'utilitzar el recinte per fer-hi aules ja van ser pioners i van voler crear alguna cosa diferent pel servei del barri. Així és com van crear aquest centre obert a tots els veïns i empreses per donar a conèixer les TIC a tothom.
Nosaltres concretament van anar-hi per veure com aplicaven les TIC's a les aules d'Infantil.
Aquests nens i nenes aprenien des de ben petits amb elles i no li donaven més importància al que feien, com tindria que ser. Ells no veuen les noves tecnologies com una cosa llunyana, al contrari, per a ells són tant normals com un llibre o un llapis. De fet a la seva vida com a estudiants potser escriuran més a un ordinador que a un full de paper. Van anar-hi a aquesta escola com si fos una cosa molt estranya i anormal, de fet ho és. Aquest és el problema que patim i que de ben segur patirem durant molts anys. Ensenyar des de petits amb TIC's és una cosa bàsica per poder construir una societat de qualitat, com ho podrem aconseguir ?
Les fotografies del següent powerpoint són fetes per mi.

View more presentations from franciscocp1.


diumenge, 15 de novembre del 2009

dijous, 12 de novembre del 2009

Seminari 12 de Novembre

Avui la Mireia ha començat explicant-nos el conte de Una nit de Nadal màgica. Malgrat que ho ha llegit, ha estat força bé, ha fet una bona entonació i sempre intentava mirar a la gent,no només llegir el paper. Aquest és un conte que no coneixia i sempre s'agraeix escoltar contes nous.
Tot seguit ha estat l'Elena que ens ha explicat El lleó i el ratolí. S'ajudat amb titelles, que com havien dit en altres seminaris, és una bona opció per poder compartir els nervis i que elles t'ajudin amb la teva intervenció. Potser aquest conte es podria haver millorat fen unes veus diferents per cada animal o ja que tenim titelles fer-las anar més, que participin a la nostra història, no només mostrar-les. Els mestres d'educació infantil hem de ser molt expressius, sense caure en ser pallassos, som educadors.
Encara passem molts nervis als contes, anem massa ràpids per acabar. Hem de gaudir amb el conte i no ho fem.
Això que fem amb els contes, entre nosaltres que som tots iguals, companys, hauríem d'aprofitar-ho com banc de proves per més endavant. Quan estiguem davant d'una reunió de pares segur que encara passarem més nervis. Hem d'estar segurs de nosaltres, ser sincers i amb molta confiança que podem fer les coses bé.
Hem comentat moments de la pel·lícula Billy Elliot que vam veure dimarts a la classe de seminari.
L'amic gay, és un personatge molt proper i amb un sentit de l'amistat molt marcat, com es veu quan fa l'estrena, sempre ha estat al costat del Billy. El moment que marxa Billy a l'acadèmia, el petó que el fa demostra el reconeixement a l'amistat.
La fredor que mostra la família, potser per ser d'una determinada zona, aquest cas Escòcia. Encara que crec que seria més pel buit deixat per la pèrdua de la mare, la persona que feia està unida la família.
Com a pare hi han molts moments a la pel·lícula que et fan reflexionar : la pèrdua de la parella, com afecta a tots d'una o d'altre manera, les coses que deixes de fer per els teus fills, molts moments per veure'ls amb ulls de pare.
La reflexió des d'un punt de vista d'educació física la farem més endavant, una vegada llegit els apunts de la Sara Figueres.

dimarts, 10 de novembre del 2009

Pràctica Viquipèdia

El meu grup format per : Elisa Capellades, Mireia Garcia, Elena Juncà, Mireia Palomo, Anna Porcar i jo mateix, hem aprofundit sobre la paraula nen. Concretament s'ha creat l'apartat 4.2 El dibuix: Estadis Gràfics.
Valia la pena ampliar la definició i apunts que havien a la definició de Nen ja que és un tema que hem treballat a classe i tenim informació al respecte que podem compartir amb la resta de gent que estigui interessada amb el tema. Cadascun de forma particular ha anat aportant les seves aportacions. La meva aportació ha estat enllaçar Lowenfeld, surt en vermell perquè no hi ha pàgina creada en català d'aquest mot, a la pàgina de Viquipedia en castellà on sí que surt la definició.
Sembla un feina senzilla, però cal remarcar que per fer els enllaços a altres pàgines, escriure en negretes, llistats de referència, etc ... cal seguir unes pautes marcades de corxeres, pautes que jo desconeixia, una mica embolicades. Tot està ben explicat a la pàgina d'ajuda.
Amb Viquipèdia succeïx una cosa curiosa, tothom l'ha fa servir en més o menys freqüència, però ens resulta difícil aportar-hi informació. Creiem que només aporten persones molt qualificades i preparades. Amb aquesta pràctica hem vist que no és així, tot està molt bé estructurat i marcat com s'ha de fer. Qualsevol persona pot aportar definicions, crear enllaços, millorar la wiki. Si no ho fem com cal, hi haurà algú que ens ho indicarà, cal citacions, referències, etc...
Hem vist que només unes 10-15 persones treballen exclusivament a Viquipèdia, tot es fa d'una manera voluntària. Es feina de tots intentar millorar-la en la mesura que podem.

dilluns, 9 de novembre del 2009

Dos pàgines molt útils

Dos pàgines molt útils

Pràctica Google Docs.

El meu grup format per : Mireia Palomo, Elena Juncà, Mireia Garcia, Marta Rodero, Raquel Fernández, Patricia Álvarez i jo mateix hem fet la següent pràctica de Google Docs :
  • Crear un document de text, aquest document el comença a realitzar una persona del grup i convida a la resta del grup a participar-hi. D'aquesta manera només la primera vegada s'haurà de posar les direccions de mail de les persones implicades, cada cop que un modifiqui el document els arribarà a la resta.
  • Crear una presentació, aquesta presentació, igual que el document, el comença una persona i convida a la resta. Els canvis que realitzem també els veurà cada persona del grup. Hi ha la possibilitat de anar crear l'arxiu i a la vegada començar un diàleg amb les persones que participen, una mena de xat.
  • Crear un formulari, s'ha creat un formulari amb unes preguntes determinades i aquest igual que la resta d'arxius tenim accés tots els del grup. També hi ha la possibilitat que només el comenci un del grup i els altres només puguin veure l'informació no modificar-la.
  • Paral·lelament a aquest formulari es crea un full de càlcul, amb els resultats de l'enquesta que podem accedir tots o només un, segons creiem oportú.
Els documents de texts de Google Docs serien semblants als wikis, un document que crea una persona i el comparteix amb la resta de grup. D'aquesta manera al realitzar un treball col·laboratiu tindrem només un arxiu i evitem haver d' enviar mails a cada persona. Tots podem accedir a la informació al moment i els canvis seran desats i notificats a tota la resta del grup.
Les presentacions, tot i que hi han menys possibilitats de creació que amb un powerpoint normal, són prou completes i el gran avantatge seria que podem compartir-las online i al moment que s'està creant. L'opció del xat, seria molt interessant per poder crear la presentació sota la mirada de tots i poder evitar futures correccions. Tots participem al moment i tots modifiquem al moment.
L'opció del formulari potser seria més difícil d'ubicar. No veiem tant clar a quin moment ens farà falta a nosaltres crear un formulari. Però és un eina més que coneixem i si cal podrem fer servir al moment adequat. El full de càlcul es crearia automàticament a la creació del formulari, la seva utilització encara seria més difícil d'ubicar. Tenim coneixement d'ella i farem servir si cal.

dijous, 5 de novembre del 2009

Seminari 5 de Novembre

Avui la Sonia ho ha fet molt bé explicant el seu conte La llegenda de Sant Jordi. Ha portat dibuixos, titelles i ninots per representar-la, això ha fet que no hagi patit tants nervis o potser els ha compartit amb el titella. Ha marcat bastant bé les veus del cavaller i la princesa. Ha estat dels millors contes explicats fins ara.
Hem comentat els articles sobre el soroll. Veiem que tot el sistema de l'oïda estat molt protegit, la naturalesa és sàvia i sap que és important pel nostre cos. Som nosaltres amb tota la contaminació acústica que ens envolta i que creem, els quals estem fent-nos malbé l'oïda. Estem tant acostumats a viure envoltats de sorolls que tindríem que fer , com futurs mestres que serem, una reflexió de quina escola volem, educarem valorant el silenci ? Donarem importància a crear una societat neta de contaminació acústica ? Estem acostomats però ens podem desacostumar.
Estar demostrat que viure en espais sorollosos no només perjudica l'oïda, cosa que amb l'edat és normal que ens passi, sinó que també patim estrès.
Tot va lligat amb la cultura, a França per exemple comencen a prohibir aparells musicals que sobrepassin determinats nivells de decibels. Tots els països nòrdics són més respectuosos amb el soroll, si ells ho fan, per què no ho fem nosaltres també ?
Com última cosa ens han donat el calendari de la setmana especial amb moltes activitats per fer. Ara de moment la veiem amb molt treball per fer i potser no veiem la part positiva. Esperem que hi sigui.

Presentacions

Vam parlar a classe sobre les presentacions.
Les presentacions podem crear-les amb Microsoft Power Point , dintre del paquet Microsoft d'Office. Aquesta seria l'opció més utilitzada i amb més recursos.
Amb l'Impress, una opció lliure i molt complerta, podem descarregar-la d'aquí.
Una tercera opció seria Google Docs, aquesta no tindria la qualitat de les anteriors, però és una bona manera per treballar on-line.
Les nostres presentacions podem penjar-les al blog amb : Slideshare i Slideboom.
Aquesta eina ens hauria de servir per millorar la nostra explicació en cap cas per substituir-la. No s'hauria de crear una presentació i oblidar-nos de donar les explicacions pertinents, tampoc podem crear-la com si fos un llibre i anant llegint tot, per això ja tenim els apunts o llibres de text. Ha ser dinàmic , fent servir les moltes opcions que ens dóna, imatges , sons ,vídeos , etc . Llegir el mateix que sortirà a la pantalla no causarà cap efecte, potser sí , avorriment. Una imatge val més que mil paraules.
Val la pena llegir el text creat per Jordi Simón i Llovet , per començar a fer les coses bé.
Deixo un petit exemple d'una presentació feta amb powerpoint.

View more presentations from franciscocp1.


dimecres, 4 de novembre del 2009

Seminari 3 de Novembre

Ahir seminari ho vam fer a un altre aula, aquesta tenia ordinador.
Al principi, conte com cada dia. Mireia ens explicà "La llebre i la tortuga", una versió diferent a la que jo coneixia. Seguim amb els nervis i ja veurem si aconseguim deixar-los enrere. Bonic conte, però hem de viure l'experiència de fer gaudir a uns nens amb l'historia que els proposem. Crec que de moment només Raquel amb la seva versió del tauró amb les dents brutes, ho ha aconseguit. No és el mateix explicar contes a adults que fer-ho a nens, la prova està que moltes de les meves companyes son professores i segur que els seus nens gaudeixen amb els contes que els expliquen, cosa que de moment nosaltres i sobretot la persona que ho explica, ara mateix no fa a seminari.
Després cadascun va mostrar el seu blog. Tothom dèiem que faltaven coses i que es podria millorar, aquesta classe de TIC fa molt de respecte. Però també vam coincidir a dir que al principi ens angoixava molt i que ara ja comença a agradar. Queda clar que les possibilitats d'aprendre, ensenyar i compartir que ofereixen els blogs son immenses i que que poc a poc anem coneixent.

Seminari 29 d'Octubre

Avui no hem començat com cada dia, s'han de crear rutines però també trencar-les quan surt una oportunitat propicia. "Si avui neva, sortim a jugar amb la neu, no sabrem quan tornarà a nevar".
Havia una exposició feta pels companys de tercer que la Reina, molt oportunament, ens ha portat a veure-la. Eren diferents situacions viscudes pels nens i que els professors s'havien encarregat de fotografiar i argumentar, els nens al pati davant d'un arbre amb un forat, un nen jugant amb la seva ombra, nens jugant a planxar, estendre la roba, un nen davant d'un mirall...
Com futurs mestres hem d'aprendre a mirar les coses més enllà, analitzar o intentar-ho per què aquella situació, per què aquella cara... Van ser unes imatges molt boniques i molt properes , tot i que a vegades no ens adonem del que tenim al davant i potser deixem escapar.
Les imatges on sortien els pares amb els fills i els seus companys de classe, potser a una excursió, potser a un aula de música, van ser de les que més van agradar-me, per properes amb els meus fills, encara que totes tenien alguna cosa d'especial i bonic.
En acabar la Sílvia va explicar-nos el conte de La caputxeta vermella, va passar molts nervis. S'ha de dir que no era el que s'havia preparat ja que l'altre van explicar-lo el dia anterior. Continuem sense posar-nos a la situació que estem davant de nens i viure i gaudir amb ells del conte. És difícil, però segur serà més complicat quan fem les pràctiques i a sobre ens avaluïn.
Després el debat. El meu grup defensàvem l'opció de no portar uniforme. Vam donar prou arguments per poder convèncer l'altre part que és millor educar per l'igualtat i no obligar a ningú a portar cap uniforme que no aconseguirà aquest propòsit. Hem d'educar no imposar.
Un debat si tu hi creus amb el tema que defenses és molt més fàcil d'argumentar i defensar.
Ha estat molt bé aquesta pràctica i ens servirà pel debat que farem, aquest segur més complicat, a comunicació.

Seminari 27 d'Octubre

En aquest cas vam començar explicant dos contes , van ser Rínxols d'or explicat per la Bea i els Tres porquets fet per l'Esther. No ens creiem que podem explicar un conte bé , tenim massa vergonya i por a fer-ho malament. Els contes que s'han de posar diferents veus no acabem de posar-las. Això com tot serà qüestió de practicar.
Desprès la Reina ens va fer un exercici sonor, escombra cap a casa. Va demanar-nos les claus a cadascun de nosaltres i les amagava sota la taula fent-las sonar. Havíem de saber quines eren les nostres pel soroll que feien. Interessant proposta per reconèixer sons familiars, quasi tothom va fer-ho bé.
El següent dia s'havia de fer un debat i vam triar el tema, portar o no uniforme a col·legi. Es van crear dos grups i tenien que preparar i argumentar el tema per intentar guanyar el debat. Serà una pràctica del debat que haurem de fer a comunicació.
També va entregar els treballs del llibre "Educació i vida quotidiana". Era un primer treball i ens va marcar cap on s'havia de millorar. En el meu cas bastant.

dimarts, 3 de novembre del 2009

Xesco Boix, pionero de la animación infantil

Navegant per l'hemeroteca de La Vanguardia m'he trobat amb aquesta malaurada notícia. Reconec que no coneixia Xesco Boix, ens va parla l'Anna Mackay d'ell a classe de comunicació i que ara es commemora el 25è aniversari de la seva mort.
Malaurada perquè veig amb aquestes notícies com era, que pensava : "Darrera el simple entreteniment, hi ha unes profundes ganes d'educar", llegint els comentaris que vam fer sobre ell pots adonar-te del seu tarannà i la pèrdua que vam patir amb la seva desaparició.
Val la pena informar-se una mica qui era i l'empremta que va deixar, els que com jo no el coneixíem. Podem mirar alguns enllaços.