Seminari 29 d'Octubre

Avui no hem començat com cada dia, s'han de crear rutines però també trencar-les quan surt una oportunitat propicia. "Si avui neva, sortim a jugar amb la neu, no sabrem quan tornarà a nevar".
Havia una exposició feta pels companys de tercer que la Reina, molt oportunament, ens ha portat a veure-la. Eren diferents situacions viscudes pels nens i que els professors s'havien encarregat de fotografiar i argumentar, els nens al pati davant d'un arbre amb un forat, un nen jugant amb la seva ombra, nens jugant a planxar, estendre la roba, un nen davant d'un mirall...
Com futurs mestres hem d'aprendre a mirar les coses més enllà, analitzar o intentar-ho per què aquella situació, per què aquella cara... Van ser unes imatges molt boniques i molt properes , tot i que a vegades no ens adonem del que tenim al davant i potser deixem escapar.
Les imatges on sortien els pares amb els fills i els seus companys de classe, potser a una excursió, potser a un aula de música, van ser de les que més van agradar-me, per properes amb els meus fills, encara que totes tenien alguna cosa d'especial i bonic.
En acabar la Sílvia va explicar-nos el conte de La caputxeta vermella, va passar molts nervis. S'ha de dir que no era el que s'havia preparat ja que l'altre van explicar-lo el dia anterior. Continuem sense posar-nos a la situació que estem davant de nens i viure i gaudir amb ells del conte. És difícil, però segur serà més complicat quan fem les pràctiques i a sobre ens avaluïn.
Després el debat. El meu grup defensàvem l'opció de no portar uniforme. Vam donar prou arguments per poder convèncer l'altre part que és millor educar per l'igualtat i no obligar a ningú a portar cap uniforme que no aconseguirà aquest propòsit. Hem d'educar no imposar.
Un debat si tu hi creus amb el tema que defenses és molt més fàcil d'argumentar i defensar.
Ha estat molt bé aquesta pràctica i ens servirà pel debat que farem, aquest segur més complicat, a comunicació.